Això està molt

moooooooooort_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

ZZzzzzZZZZzzzzzzzzZZZzZzZZZZZzzzzZZZzzzZzZzZzZz

Jo també "la he liao parda" algun cop...

Sí senyoreta, vostè no tenia l'obligació de conèixer els productes químics perquè és socorrista, no pas tècnica química ni operadora de manteniment de piscines...vostè només està feta per a salvar vides!! I visca la paradoxa de tot plegat!!

juasss!

Eν κρίση

Voldria començar d'alguna manera per poder relacionar l'escrit amb la cançó anterior. Però em costa, em costa moltíssim perquè ara mateix no em sento d'enlloc. No em sento d'enlloc. Sento que formo part d'un buit ple de dinàmiques que per a mi no tenen sentit o són del tot inútils. Que la vida és una merda i que la mort també. I viure també és una merda, però morir és més merda encara perquè no saps què ve després. Viure és una merda perquè veus morir la gent que més estimes i perds les persones per sempre més. Sobretot quan algú qui no té dret te les pren del costat. Llavors penses que l'ésser humà és l'ésser més roï i complex dins la biosfera i que som una plaga horrorosa, una plaga que ha de ser extingida quan més aviat millor: ja sigui per un augment estrepitós de temperatures, com per una explosió nuclear o ja sigui per una devastadora pluja de meteorits que enfonsi la raça humana i tot el circ que té muntat sobre la superfície de la Terra des de fa milers i milers d'anys.
Si això arribés a passar puc arribar a imaginar-me un nou món (en el cas que la Terra s'aguantés en òrbita) en silenci, una espècie de Mart amb atmosfera, amb pluges, llamps, trons, focs, aigua i l'inici un altre cop de tot plegat...fins que l'explosió del Big Bang retrocedeixi i es desfaci l'encanteri.


La Trini (profundament decepcionada)

PS. I Feel Like Going Home, de Yo La Tengo

Avui no actualitzo

Avui no actualitzo el blog perquè no tinc ganes. Avui no actualitzo perquè no vull actualitzar. Vull ser permanent i vull que pari aquest soroll. Calla, cony. ufff. no para. ostres quins cops, no cal posar la cullera. i aquest veí que no para de parlar per telèfon en un idioma que no entenc...només entenc "E E E", que en el seu idioma vol dir sí. i l'ordinador tampoc para de fer soroll. el ventilador que diu que té calor. tota una sèrie d'idees inconnexes em perverteixen el cap i la ment. i que ara mateix estic escrivint. acaba ja els deures que estic que rabio. no et distreguis tant ostres! calla ja, veí. hi ha molt de soroll. tancaré la porta. i la finestra. hi ha encara massa soroll. em posaré els taps. no suporto el soroll. expulsaré el ipod perquè pari el ventilador de l'ordinador. uffff. demà a les 6 dempeus. estic plena, he endrapat el sopar dels nervis que tenia. no para el soroll encara del ventilador. putu soroll que sempre fa. ara. uff, ja era hora. a la fi puc estar amb tranquil.litat. però encara sento el soroll de la tele. i no em vull posar els taps. escriptura creativa, en diuen. estic fent faltes gramaticals. en faig i m'és igual, però no, perquè al final les acabo corregint. una sèrie d'idees inconnexes. i per què un cocodril ha de romandre al meu cap ara? interessant... no se m'acut res. escriptura automàtica, en diuen. no entenc res, se me'n va del cap tot i no puc escriure-ho. no ho aconsegueixo i em concentro tanco i els ulls, no puc. davant la pantalla de l'ordinador penso. i m'estic veient a mi mateixa fent un espectacle esfereïdor, o bé penós. penós, més aviat, perquè en aquest cas no acaba d'encaixar la paraula "esfereïdor". em veig des de fora i veig una persona immòbil pensant i escrivint les bajanades que li passen pel cap. un espectacle penós...
punt i a part. calia un punt i a part ara. no sé escriure. sé llegir. sé parlar? tampoc sé parlar. em quedo muda quan parlo. quequejo, tartamudejo i em quedo emetent una ordre constant al meu cervell que no expressi les idees que se'm passen pel cap, sovint. més d'un s'espantaria. voldria matar algú. voldria estimar també algú. però a la vida tot no és possible. aquest text és matador. m'espanto jo mateixa de llegir-lo. no he de llegir-lo fins que acabi la cascada d'idees inconnexes. perdo el fil. hi ha molts punts seguits.
punt i a part.
he fet malament d'aturar-me. ara sí que he perdut el fil. algú aliè a mi però proper deu estar llegint i la propera vegada que em vegi, si no té un tarannà obert sinó tancat i amb idees preconcebudes i conservadores em mirarà malament. si és de la feina em mirarà estrany quan entri a treballar i em digui bon dia, o bé riurà, com sempre fa i no entenc per què. deu ser boig. ell sí que ho és, de boig. no entenc la seva actitud. de fet, no entenc actituds alienes a mi. potser sóc massa estranya? potser massa exigent amb les persones -tant com amb mi mateixa? el meu veí encara parla per telèfon al balcó de casa seva. ara no el sento. però sento el sorollet del teclat mentre mecanografio aquest text que potser algun dia rebrà un premi a la tonteria. i aquest sorollet també m'estressa. paro de teclejar. però si paro de teclejar pararé d'escriure el text. i no vull, vull que continuï la pluja d'idees inconnexes. ho he vomitat tot. o gairebé tot, perquè moltes de les coses que penso no les puc expressar aquí perquè uns quants em lapidarien en veure'm de nou. també puc ser simpàtica, de vegades. no tot és negre. sempre vaig de negre. m'encanta anar de negre. és la suma de tots els colors i no té res a veure amb la mort i amb la culturilla cristiana d'anar de dol. molta gent m'ho ha dit. sembles una vídua, vas sempre de negre. sí i què? vaig de negre. es dissimulen les chiches també. tinc molta chicha per amagar últimament. ufff. el puto ordinador fa soroll un altre cop. joder!!! m'hauran de tancar als 40 anys si continuo així, amb tanta ràbia. és perquè no he fet vacances. vull marxar a prendre pel cul i que em deixin tranquil.la les obligacions quotidianes. vull desaparèixer per si em donés la gana de tornar o no. algun dia ho faré. piraré i que no em vegin el pèl durant anys. estic cansada de tanta tonteria arreu. el món sembla el pati d'un cole. joder puto soroll de l'ordinador. tancaré la web aquesta aviam si s'atura. no s'atura, no era el web que estava oberta. estic farta dels mosquits! hi ha una plaga. hi ha crisi també. estic puto farta de la puta crisi i que tot se li atribueixi a la crisi dels collons. hi ha crisi. no respiris, és que si respires hi haurà més crisi encara. és que clar, aquest any, amb la crisi clar. passa el què passa. em molesta tot. no tindré novio mai així. són uns capullos els tios. amb majúscules. no els suporto. tot el dia pensant en veu alta de tetes i conys i culs. sembla que no hagin vist mai una tia. són uns babosos. les dones també pensem en polles i culs de tios i torsus. però dissimulem més. excepte les que van en grups i cridant com gallines fent les attention whores. aquest terme m'agrada. hi haurà un per als homes? sí, chulo playa chulo piscina, però no és tant definitori com el de attention whore. m'estic excedint. ho sé. pararé. he passat molt d'estrès. ja se m'està esvaïnt. la soledat ha ajudat a superar l'excés de socialització obligada durant la setmana.

ja no tinc més ganes d'escriure. ha arribat l'hora d'aturar-me. aviam si aquest acaba ja els deures que és tardíssim. l'he escridassat. no m'agrada escridassar-lo. ja ha acabat! farem una festa aquest cap de setmana. ja ha acabat els deures. ja podem tancar la paradeta. i el veí encara parla per telèfon. una vegada vaig veure una factura seva de telèfon mòbil i em vaig esgarrifar. la meitat d'un milió de les antigues pessetes paga al mes, de telèfon. té molts diners. està enamorat de mi -i em voldria per a ell. però jo no ho estic d'ell. som com germans. però un dia es va tirar sobre meu. jo no vaig voler. ell va insistir però no vaig voler. no vaig provocar-lo perquè es tirés a sobre meu. hi ha ties i tios que ho fan. provoquen l'altre fins a portar-lo gairebé a l'èxtasi per dir-li que no. m'ha passat. un tio m'ho va fer i gairebé el mato. però sempre el perdono. aquest cop no l'he perdonat, però. no hi ha res a perdonar. ja no hi ha res, crec. però hi penso sovint, encara. em costa superar-ho. però mica en mica m'hi deslligaré. em costa deslligar-me. a ell també li costa. hi pensa sovint i m'ho diu. és un cabronàs. no és just. ja trobaré algú...

Sento, lectors i lectores del blog, que el text anterior hagi estat tan dens. Felicitats per a aquells i aquelles que l'han pogut acabar de llegir...

La Trini (automatizant escriptures)

I would like to...

Benvolguts lectors,

ahir em vaig comprar un nou perfum. Un de tants de la meva col·lecció de perfums (aquest, però és eau de toilette que no eau de parfum). Un que sobresurt enfront dels altres que tinc, per diverses raons: per la seva fragància, pel disseny de la seva ampolla -bé, potser n'hi ha d'altres que tenen un disseny més original de flascó, però aquest és molt assenyat-, pel disseny del tap de l'ampolla, pel nom que duu.

La seva fragància està composta, segons l'explicació donada a la capsa de la colònia, per 16 essències mediterrànies, entre les quals: bergamota (una varietat de pera molt sucosa i aromàtica) de Calàbria, llimona italiana, petits grans de cereals de Sicília, ametlla amarga del Mediterrani, flor de taronger i xiprer.
Em va captivar.

La forma de l'ampolla és cilíndrica i de vidre transparent que permet visualitzar el color real del líquid (un to taronjós molt difuminat) en el seu interior. El vidre en si està deformat per un seguit de línies que es van creuant entre elles sense que existeixi un eix central que les vagi disperant en origen i el tap és metàl.lic platejat amb una senefa similar (però ordenada) a la senefa que dóna forma a l'ampolla.

El seu nom també em va captivar (i que m'ha portat a crear aquest post): Escale à Portofino.

Imatge del port de Portofino:




Veritat que la imatge convida a fer una escala a Portofino, en el cas que s'estigués fent una ruta pel litoral Mediterrani? Doncs sí, convida, almenys des del meu punt de vista.

Tot plegat m'ha convidat pensar a fer una ruta pel litoral Mediterrani, des de la punta de Tarifa al sud de la Península Ibèrica recorrent tot el litoral cap al nord passant pel Sud de França, la bóta d'Itàlia i totes les regions que la conformen (Liguria és la regió que acull Portofino), Croàcia, Sèrbia i Montenegro, Albània, passar per Grècia i la seva infinitat de magnífiques illes i així practicar el grec modern rovellat que vaig adquirir enguany i passar per Turquia, Síria (i anar a Damasc), el Líban (i conflictes bèl.lics), Israel (:S) litoral i conflictes, el litoral egipci i Alexandria, passant per Líbia i el llegat greco-romà que roman en el seu litoral, Tunísia i el seu aroma especiat, passar per Argèlia i finalment acabar a les costes del Marroc enfront de Gibraltar.

No us heu imaginat la infinitat de colors, aromes, gustos, sons, paisatges i ètnies que veuríeu amb el recorregut que us he comentat abans? Això és difícil d'encabir dins d'un perfum o imatge. Això és el Mediterrani, tota aquesta varietat.

Voldria poder fer aquest recorregut algun dia i impregnar-me de tot.

I vosaltres, què és el que més voldríeu fer en aquest món?


PS. La foto és del viquipèdia i el mapa també...un gran recurs fàcil (que no fiable).


La Trini (perfumada)

Atormentats...

"Duni dó" amb el Third de Portishead. Aquesta és la cançó, Hunter, que més m'agrada del disc (de moment), juntament amb The Rip. El defineixo com a tormento musical i recomano estar amb temple per escoltar-lo, o bé fer-ho en aquells dies tan tristos que inevitablement potser s'acaba escoltant música amarga i trista per així envoltar-te encara més en la tristesa i l'amargor fins a convertir-te en la seva víctima i no voler sortir durant molta estona de l'espiral emo inacabable.
Però si a sobre fa dia núvol i t'afecta el temps meteorològic la tristesa es multiplicarà per dos i un/a es revolcarà molt més en la merda. Així doncs, l'escenari ideal per revolcar-se en la merda serà aquest: dia núvol escoltant Third assegut/da al terra o al llit i fent aaaaaaaaaaaaai aaaaaaaaaaaai aaaaaaaaaaai i retorçant el cos com un cuc...(jojojo).

El meu consell, però, és que si sou massa emocionals i amb tendències suïcides no l'escolteu perquè us podríeu deprimir i/o suïcidar. Potser exagero una mica, però bé, no està de més advertir...


A mi m'inquieta/agrada/repel·leix/emociona.


La Trini (pseudo-trip-hopejant)

I optimistes!!

Make yourself free make yourself growww come oooooooooooooooon up in to the attic..b.abablablalbal!!

LA LA LA LA LAAAAAAAAAAA LA LA LA LALALLA LA LA LA AL LAAAAAA LA LA LA LA LL


Es preguntarà el lector d'aquest blog per què últimament actualitzo posant un vídeo amb la cançoneta corresponent. I és que aquestes cançonetes que penjo són una selecció de les múltiples que vaig escoltant últimament i que se m'enganxen. Per tant, no és fruit de l'atzar que estiguin aquí publicades...

Bon estiu a tothom!! Jo no marxo, per variar, de vacances...

Cançó La La La de The Bird and The Bee de l'àlbum The Bird and The Bee. Fantàstics!

La Trini (indieanejant...)